Deklination zu «probātus a um»

Deklination zu «probātus a um»

Adverbien

Adverb Positiv
probate
Adverb Komparativ
probat‑ius
Adverb Superlativ
probatissime

Deklination

mask. fem. neutr.
Nom. Sg.
probat‑us
probat‑a
probat‑um
Gen. Sg.
probat‑i
probat‑ae
probat‑i
Dat. Sg.
probat‑o
probat‑ae
probat‑o
Akk. Sg.
probat‑um
probat‑am
probat‑um
Abl. Sg.
probat‑o
probat‑a
probat‑o
Nom. Pl.
probat‑i
probat‑ae
probat‑a
Gen. Pl.
probat‑orum
probat‑arum
probat‑orum
Dat. Pl.
probat‑is
probat‑is
probat‑is
Akk. Pl.
probat‑os
probat‑as
probat‑a
Abl. Pl.
probat‑is
probat‑is
probat‑is

Deklination Komparativ

mask. fem. neutr.
Nom. Sg.
probat‑ior
probat‑ior
probat‑ius
Gen. Sg.
probat‑ior‑is
probat‑ior‑is
probat‑ior‑is
Dat. Sg.
probat‑ior‑i
probat‑ior‑i
probat‑ior‑i
Akk. Sg.
probat‑ior‑em
probat‑ior‑em
probat‑ius
Abl. Sg.
probat‑ior‑e
probat‑ior‑e
probat‑ior‑e
Nom. Pl.
probat‑ior‑es
probat‑ior‑es
probat‑ior‑a
Gen. Pl.
probat‑ior‑um
probat‑ior‑um
probat‑ior‑um
Dat. Pl.
probat‑ior‑ibus
probat‑ior‑ibus
probat‑ior‑ibus
Akk. Pl.
probat‑ior‑es
probat‑ior‑es
probat‑ior‑a
Abl. Pl.
probat‑ior‑ibus
probat‑ior‑ibus
probat‑ior‑ibus

Deklination Superlativ

mask. fem. neutr.
Nom. Sg.
probat‑issim‑us
probat‑issim‑a
probat‑issim‑um
Gen. Sg.
probat‑issim‑i
probat‑issim‑ae
probat‑issim‑i
Dat. Sg.
probat‑issim‑o
probat‑issim‑ae
probat‑issim‑o
Akk. Sg.
probat‑issim‑um
probat‑issim‑am
probat‑issim‑um
Abl. Sg.
probat‑issim‑o
probat‑issim‑a
probat‑issim‑o
Nom. Pl.
probat‑issim‑i
probat‑issim‑ae
probat‑issim‑a
Gen. Pl.
probat‑issim‑orum
probat‑issim‑arum
probat‑issim‑orum
Dat. Pl.
probat‑issim‑is
probat‑issim‑is
probat‑issim‑is
Akk. Pl.
probat‑issim‑os
probat‑issim‑as
probat‑issim‑a
Abl. Pl.
probat‑issim‑is
probat‑issim‑is
probat‑issim‑is