Latein-Wörterbuch - Navigium

Deklination zu «inūsitātus a um»

Adverbien

Adverb Positiv	inusitate
Adverb Komparativ	inusitat‑ius
Adverb Superlativ	inusitat‑issim‑e

Deklination

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	inusitat‑us	inusitat‑a	inusitat‑um
Gen. Sg.	inusitat‑i	inusitat‑ae	inusitat‑i
Dat. Sg.	inusitat‑o	inusitat‑ae	inusitat‑o
Akk. Sg.	inusitat‑um	inusitat‑am	inusitat‑um
Abl. Sg.	inusitat‑o	inusitat‑a	inusitat‑o
Nom. Pl.	inusitat‑i	inusitat‑ae	inusitat‑a
Gen. Pl.	inusitat‑orum	inusitat‑arum	inusitat‑orum
Dat. Pl.	inusitat‑is	inusitat‑is	inusitat‑is
Akk. Pl.	inusitat‑os	inusitat‑as	inusitat‑a
Abl. Pl.	inusitat‑is	inusitat‑is	inusitat‑is

Deklination Komparativ

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	inusitat‑ior	inusitat‑ior	inusitat‑ius
Gen. Sg.	inusitat‑ior‑is	inusitat‑ior‑is	inusitat‑ior‑is
Dat. Sg.	inusitat‑ior‑i	inusitat‑ior‑i	inusitat‑ior‑i
Akk. Sg.	inusitat‑ior‑em	inusitat‑ior‑em	inusitat‑ius
Abl. Sg.	inusitat‑ior‑e	inusitat‑ior‑e	inusitat‑ior‑e
Nom. Pl.	inusitat‑ior‑es	inusitat‑ior‑es	inusitat‑ior‑a
Gen. Pl.	inusitat‑ior‑um	inusitat‑ior‑um	inusitat‑ior‑um
Dat. Pl.	inusitat‑ior‑ibus	inusitat‑ior‑ibus	inusitat‑ior‑ibus
Akk. Pl.	inusitat‑ior‑es	inusitat‑ior‑es	inusitat‑ior‑a
Abl. Pl.	inusitat‑ior‑ibus	inusitat‑ior‑ibus	inusitat‑ior‑ibus

Deklination Superlativ

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	inusitat‑issim‑us	inusitat‑issim‑a	inusitat‑issim‑um
Gen. Sg.	inusitat‑issim‑i	inusitat‑issim‑ae	inusitat‑issim‑i
Dat. Sg.	inusitat‑issim‑o	inusitat‑issim‑ae	inusitat‑issim‑o
Akk. Sg.	inusitat‑issim‑um	inusitat‑issim‑am	inusitat‑issim‑um
Abl. Sg.	inusitat‑issim‑o	inusitat‑issim‑a	inusitat‑issim‑o
Nom. Pl.	inusitat‑issim‑i	inusitat‑issim‑ae	inusitat‑issim‑a
Gen. Pl.	inusitat‑issim‑orum	inusitat‑issim‑arum	inusitat‑issim‑orum
Dat. Pl.	inusitat‑issim‑is	inusitat‑issim‑is	inusitat‑issim‑is
Akk. Pl.	inusitat‑issim‑os	inusitat‑issim‑as	inusitat‑issim‑a
Abl. Pl.	inusitat‑issim‑is	inusitat‑issim‑is	inusitat‑issim‑is