Deklination zu «irritātus a um»

Deklination zu «irritātus a um»

Adverbien

Adverb Positiv	irritat‑e
Adverb Komparativ	irritat‑ius
Adverb Superlativ

Deklination

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	irritat‑us	irritat‑a	irritat‑um
Gen. Sg.	irritat‑i	irritat‑ae	irritat‑i
Dat. Sg.	irritat‑o	irritat‑ae	irritat‑o
Akk. Sg.	irritat‑um	irritat‑am	irritat‑um
Abl. Sg.	irritat‑o	irritat‑a	irritat‑o
Nom. Pl.	irritat‑i	irritat‑ae	irritat‑a
Gen. Pl.	irritat‑orum	irritat‑arum	irritat‑orum
Dat. Pl.	irritat‑is	irritat‑is	irritat‑is
Akk. Pl.	irritat‑os	irritat‑as	irritat‑a
Abl. Pl.	irritat‑is	irritat‑is	irritat‑is

Deklination Komparativ

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	irritat‑ior	irritat‑ior	irritat‑ius
Gen. Sg.	irritat‑ior‑is	irritat‑ior‑is	irritat‑ior‑is
Dat. Sg.	irritat‑ior‑i	irritat‑ior‑i	irritat‑ior‑i
Akk. Sg.	irritat‑ior‑em	irritat‑ior‑em	irritat‑ius
Abl. Sg.	irritat‑ior‑e	irritat‑ior‑e	irritat‑ior‑e
Nom. Pl.	irritat‑ior‑es	irritat‑ior‑es	irritat‑ior‑a
Gen. Pl.	irritat‑ior‑um	irritat‑ior‑um	irritat‑ior‑um
Dat. Pl.	irritat‑ior‑ibus	irritat‑ior‑ibus	irritat‑ior‑ibus
Akk. Pl.	irritat‑ior‑es	irritat‑ior‑es	irritat‑ior‑a
Abl. Pl.	irritat‑ior‑ibus	irritat‑ior‑ibus	irritat‑ior‑ibus