Konjugation zu «cantillāre, cantillō, cantillāvī,-»

	Präs. Ind. Akt.	Präs. Konj. Akt.	Imperf. Ind. Akt.	Imperf. Konj. Akt.	Fut. I Ind. Akt.
1. Pers. Sg.	cantill‑o	cantill‑e‑m	cantilla‑ba‑m	cantilla‑re‑m	cantilla‑b‑o
2. Pers. Sg.	cantilla‑s	cantill‑e‑s	cantilla‑ba‑s	cantilla‑re‑s	cantilla‑bi‑s
3. Pers. Sg.	cantilla‑t	cantill‑e‑t	cantilla‑ba‑t	cantilla‑re‑t	cantilla‑bi‑t
1. Pers. Pl.	cantilla‑mus	cantill‑e‑mus	cantilla‑ba‑mus	cantilla‑re‑mus	cantilla‑bi‑mus
2. Pers. Pl.	cantilla‑tis	cantill‑e‑tis	cantilla‑ba‑tis	cantilla‑re‑tis	cantilla‑bi‑tis
3. Pers. Pl.	cantilla‑nt	cantill‑e‑nt	cantilla‑ba‑nt	cantilla‑re‑nt	cantilla‑bu‑nt

	Perf. Ind. Akt.	Perf. Konj. Akt.	Plusquamperf. Ind. Akt.	Plusquamperf. Konj. Akt.	Fut. II Ind. Akt.
1. Pers. Sg.	cantillav‑i	cantillav‑eri‑m	cantillav‑era‑m	cantillav‑isse‑m	cantillav‑ero
2. Pers. Sg.	cantillav‑isti	cantillav‑eri‑s	cantillav‑era‑s	cantillav‑isse‑s	cantillav‑eris
3. Pers. Sg.	cantillav‑it	cantillav‑eri‑t	cantillav‑era‑t	cantillav‑isse‑t	cantillav‑erit
1. Pers. Pl.	cantillav‑imus	cantillav‑eri‑mus	cantillav‑era‑mus	cantillav‑isse‑mus	cantillav‑erimus
2. Pers. Pl.	cantillav‑istis	cantillav‑eri‑tis	cantillav‑era‑tis	cantillav‑isse‑tis	cantillav‑eritis
3. Pers. Pl.	cantillav‑erunt, cantillav‑ere	cantillav‑eri‑nt	cantillav‑era‑nt	cantillav‑isse‑nt	cantillav‑erint