Deklination zu «incitātus a um»

Deklination zu «incitātus a um»

Adverbien

Adverb Positiv	incitate
Adverb Komparativ	incitatius
Adverb Superlativ

Deklination

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	incitat‑us	incitat‑a	incitat‑um
Gen. Sg.	incitat‑i	incitat‑ae	incitat‑i
Dat. Sg.	incitat‑o	incitat‑ae	incitat‑o
Akk. Sg.	incitat‑um	incitat‑am	incitat‑um
Abl. Sg.	incitat‑o	incitat‑a	incitat‑o
Nom. Pl.	incitat‑i	incitat‑ae	incitat‑a
Gen. Pl.	incitat‑orum	incitat‑arum	incitat‑orum
Dat. Pl.	incitat‑is	incitat‑is	incitat‑is
Akk. Pl.	incitat‑os	incitat‑as	incitat‑a
Abl. Pl.	incitat‑is	incitat‑is	incitat‑is

Deklination Komparativ

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	incitat‑ior	incitat‑ior	incitat‑ius
Gen. Sg.	incitat‑ior‑is	incitat‑ior‑is	incitat‑ior‑is
Dat. Sg.	incitat‑ior‑i	incitat‑ior‑i	incitat‑ior‑i
Akk. Sg.	incitat‑ior‑em	incitat‑ior‑em	incitat‑ius
Abl. Sg.	incitat‑ior‑e	incitat‑ior‑e	incitat‑ior‑e
Nom. Pl.	incitat‑ior‑es	incitat‑ior‑es	incitat‑ior‑a
Gen. Pl.	incitat‑ior‑um	incitat‑ior‑um	incitat‑ior‑um
Dat. Pl.	incitat‑ior‑ibus	incitat‑ior‑ibus	incitat‑ior‑ibus
Akk. Pl.	incitat‑ior‑es	incitat‑ior‑es	incitat‑ior‑a
Abl. Pl.	incitat‑ior‑ibus	incitat‑ior‑ibus	incitat‑ior‑ibus