Deklination zu «concitātus a um»

Deklination zu «concitātus a um»

Adverbien

Adverb Positiv	concitat‑e
Adverb Komparativ	concitat‑ius
Adverb Superlativ	concitat‑issim‑e

Deklination

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	concitat‑us	concitat‑a	concitat‑um
Gen. Sg.	concitat‑i	concitat‑ae	concitat‑i
Dat. Sg.	concitat‑o	concitat‑ae	concitat‑o
Akk. Sg.	concitat‑um	concitat‑am	concitat‑um
Abl. Sg.	concitat‑o	concitat‑a	concitat‑o
Nom. Pl.	concitat‑i	concitat‑ae	concitat‑a
Gen. Pl.	concitat‑orum	concitat‑arum	concitat‑orum
Dat. Pl.	concitat‑is	concitat‑is	concitat‑is
Akk. Pl.	concitat‑os	concitat‑as	concitat‑a
Abl. Pl.	concitat‑is	concitat‑is	concitat‑is

Deklination Komparativ

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	concitat‑ior	concitat‑ior	concitat‑ius
Gen. Sg.	concitat‑ior‑is	concitat‑ior‑is	concitat‑ior‑is
Dat. Sg.	concitat‑ior‑i	concitat‑ior‑i	concitat‑ior‑i
Akk. Sg.	concitat‑ior‑em	concitat‑ior‑em	concitat‑ius
Abl. Sg.	concitat‑ior‑e	concitat‑ior‑e	concitat‑ior‑e
Nom. Pl.	concitat‑ior‑es	concitat‑ior‑es	concitat‑ior‑a
Gen. Pl.	concitat‑ior‑um	concitat‑ior‑um	concitat‑ior‑um
Dat. Pl.	concitat‑ior‑ibus	concitat‑ior‑ibus	concitat‑ior‑ibus
Akk. Pl.	concitat‑ior‑es	concitat‑ior‑es	concitat‑ior‑a
Abl. Pl.	concitat‑ior‑ibus	concitat‑ior‑ibus	concitat‑ior‑ibus

Deklination Superlativ

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	concitat‑issim‑us	concitat‑issim‑a	concitat‑issim‑um
Gen. Sg.	concitat‑issim‑i	concitat‑issim‑ae	concitat‑issim‑i
Dat. Sg.	concitat‑issim‑o	concitat‑issim‑ae	concitat‑issim‑o
Akk. Sg.	concitat‑issim‑um	concitat‑issim‑am	concitat‑issim‑um
Abl. Sg.	concitat‑issim‑o	concitat‑issim‑a	concitat‑issim‑o
Nom. Pl.	concitat‑issim‑i	concitat‑issim‑ae	concitat‑issim‑a
Gen. Pl.	concitat‑issim‑orum	concitat‑issim‑arum	concitat‑issim‑orum
Dat. Pl.	concitat‑issim‑is	concitat‑issim‑is	concitat‑issim‑is
Akk. Pl.	concitat‑issim‑os	concitat‑issim‑as	concitat‑issim‑a
Abl. Pl.	concitat‑issim‑is	concitat‑issim‑is	concitat‑issim‑is