Deklination zu «āmēns amentis»

Deklination zu «āmēns amentis»

Adverbien

Adverb Positiv	amenter
Adverb Komparativ	amentius
Adverb Superlativ	amentissime

Deklination

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	amens	amens	amens
Gen. Sg.	ament‑is	ament‑is	ament‑is
Dat. Sg.	ament‑i	ament‑i	ament‑i
Akk. Sg.	ament‑em	ament‑em	amens
Abl. Sg.	ament‑i	ament‑i	ament‑i
Nom. Pl.	ament‑es	ament‑es	ament‑ia
Gen. Pl.	ament‑ium	ament‑ium	ament‑ium
Dat. Pl.	ament‑ibus	ament‑ibus	ament‑ibus
Akk. Pl.	ament‑es, ament‑is	ament‑es, ament‑is	ament‑ia
Abl. Pl.	ament‑ibus	ament‑ibus	ament‑ibus

Deklination Komparativ

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	ament‑ior	ament‑ior	ament‑ius
Gen. Sg.	ament‑ior‑is	ament‑ior‑is	ament‑ior‑is
Dat. Sg.	ament‑ior‑i	ament‑ior‑i	ament‑ior‑i
Akk. Sg.	ament‑ior‑em	ament‑ior‑em	ament‑ius
Abl. Sg.	ament‑ior‑e	ament‑ior‑e	ament‑ior‑e
Nom. Pl.	ament‑ior‑es	ament‑ior‑es	ament‑ior‑a
Gen. Pl.	ament‑ior‑um	ament‑ior‑um	ament‑ior‑um
Dat. Pl.	ament‑ior‑ibus	ament‑ior‑ibus	ament‑ior‑ibus
Akk. Pl.	ament‑ior‑es	ament‑ior‑es	ament‑ior‑a
Abl. Pl.	ament‑ior‑ibus	ament‑ior‑ibus	ament‑ior‑ibus

Deklination Superlativ

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	ament‑issim‑us	ament‑issim‑a	ament‑issim‑um
Gen. Sg.	ament‑issim‑i	ament‑issim‑ae	ament‑issim‑i
Dat. Sg.	ament‑issim‑o	ament‑issim‑ae	ament‑issim‑o
Akk. Sg.	ament‑issim‑um	ament‑issim‑am	ament‑issim‑um
Abl. Sg.	ament‑issim‑o	ament‑issim‑a	ament‑issim‑o
Nom. Pl.	ament‑issim‑i	ament‑issim‑ae	ament‑issim‑a
Gen. Pl.	ament‑issim‑orum	ament‑issim‑arum	ament‑issim‑orum
Dat. Pl.	ament‑issim‑is	ament‑issim‑is	ament‑issim‑is
Akk. Pl.	ament‑issim‑os	ament‑issim‑as	ament‑issim‑a
Abl. Pl.	ament‑issim‑is	ament‑issim‑is	ament‑issim‑is